Una placa blava (en anglès blue plaque) és un senyal permanent situat en un indret públic al Regne Unit i en altres llocs per commemorar el contacte entre un emplaçament i una persona famosa o un esdeveniment, amb la funció de ser una indicació històrica. El concepte es fa servir al Regne Unit en dos sentits diferents. Es pot utilitzar per referir-se específicament i de manera restringida al programa "oficial" administrat per l'organització English Heritage, i actualment restringit a emplaçaments situats a la zona del Gran Londres; o es pot utilitzar, informalment, per descriure programes d'altres indrets.
El programa "oficial" es remunta al que es va iniciar el 1866 a Londres, a iniciativa del polític William Ewart, amb l'bjectiu d'indicar les cases i les oficines on treballaven persones famoses.[1][2] Ha estat administrat, successivament, per la Society of Arts (1866–1901), el London County Council (1901–1965), la Greater London Council (1965–1986) i l'English Heritage (1986 fins a l'actualitat). Segueix centrant-se en Londres (ara definit com el Gran Londres), tot i que entre 1998 i 2005, en el marc d'un programa que ja no es segueix, es van erigir 34 plaques en altres indrets d'Anglaterra. Va ser el primer programa d'aquestes característiques del món, i des d'aleshores ha servit per, directament o indirectament, inspirar la majoria dels que existeixen actualment.